Història L’origen dels calçots s’ha adjudicat a la població de Valls. Diu la història, que un pagès d’aquesta ciutat, amb el nom de Xat de Benaiges, a finals del segle XIX, va descobrir una nova manera de fer créixer la ceba, plantat-la de forma que només quedes mig soterrada, a mesura que aquesta creixia anava afegint terra per què quedes sempre tapada. Aquesta acció es coneix com a calçar, d’aquí l’origen del nom de la ceba blanca “calçot”. A principis del segle XX, la calçotada es va començar a celebrar a Valls i comarca, però poc temps després es va popularitzar per la comarca de l’Alt Camp, esdevenint un menjar típic d’aquesta zona.
A mesura que ha anat passant el temps, aquesta tradició s’ha anat estenent pel Tarragonès, Baix Camp, Conca del Barberà i Penedes. Avui en dia tota Catalunya celebra aquesta tradició.
Fem els calçots
Per coure els calçots, se’ls escurcen les fulles i se’ls talla un tros d’arrel. Posteriorment, sense rentar-los i treure’ls ni la terra ni la fulla exterior, es posen en una graella sobre el foc, sempre amb flama viva i que els arribi a tocar, la tradició diu que si el foc es fa amb sarments de ceps, millor que millor. Una vegada cuits i part externa queda ben cremada se’ls embolica amb papers de diari per tal que acabin d’estovar-se i mantinguin també l’escalfor. S’acostumen a servir embolicats amb els diaris i sobre una teula.
Fem la salsa de calçots
La salsa de calçots és una salsa tradicional, i com a tal, a cada casa es fa amb les seves variants.
Ingredients
- 1 nyora
- 4 tomàquets madurs
- 1 cabeça d’alls
- 1 got d’oli d’oliva ·
- 150 grams d’ametlles
- 1 llesca de pa
- 1 carquinyoli
Preparació ràpida
Posar tots els ingredients al forn, retirar un cop estiguin cuits, posar-los en un recipient i triturar amb una batedora, afegim l’oli lentament fins a aconseguir la textura que volem.